BARCELONA: Dillluns: Tancat | Dimarts a Divendres 10:00-13:30 15:30-19:00 | Dissabte: Amb cita prèvia Tel: +34 932324308 | MADRID: Amb cita prèvia al +34 652118666

‘Discover Ysaÿe, Suárez & Solé Luthiers’

/ 22.06.2015

Els concerts d’envergadura no es fan sempre a les grans sales de Barcelona. En aquesta ocasió volem donar a conèixer la casa Solé Luthiers, situada al carrer de santa Anna núm. 28, 3r 1a, que el proppassat 11 de juny va iniciar un cicle de concerts de cambra. En una sala reduïda però meravellosa, de regust antic i amb un sostre enteixinat, dijous passat vam poder gaudir d’un concert per a violí sol en què Pablo Suárez va interpretar les sis sonates d’Eugène Ysaÿe, amb la particularitat que va fer servir un stradivarius ex-Lisi de 1728.

Ysaÿe

Els concerts per a violí sol, desafortunadament, no són freqüents a Barcelona. Les sonates d’Ysaÿe, encara menys. Es tracta d’un compositor belga a cavall entre el xix i el xx que va escriure aquestes sis sonates, caracteritzades per un grau de virtuosisme exacerbat, només comparable a l’obra de Paganini. És a dir, a l’abast de molt pocs violinistes. Explora tots els recursos de l’instrument fins a nivells insospitats i arriba a produir vertigen sentir-ho.

Pablo Suárez, professor del Conservatori Superior de l’Aragó, va atrevir-s’hi, i ens va regalar les orelles amb una interpretació consistent, treballada, madurada i gairebé brillant. Va fer gala d’una tècnica solidíssima, una afinació perfecta i una execució de dobles cordes i d’harmònics absolutament increïble. És evident que l’instrument que tocava, l’stradivarius ex-Lisi, afavoria la percepció d’un so més càlid i vellutat que si n’hagués tocat un altre. Ara bé, malgrat la perfecció tècnica, va haver-hi algunes mancances en el so que produïa l’arc quan fregava les cordes. Suárez passava l’arc més a prop del batedor que del pont, i això feia que el so no fos a la corda, sinó que quedava un pèl massa blanc, amb manca de timbre. Segur que en passatges determinats les peces requerien un so diferent del convencional, perquè aquestes sonates exploren totes les possibilitats tímbriques del violí, però en els passatges més lents i més lírics, en què el so havia de ser ple i brillant, l’arc de Suárez fregava les cordes en un punt equivocat. Mentre la mà esquerra li anava diabòlicament amunt i avall del batedor prement els punts exactes de les cordes per a una afinació immaculada, amb la mà dreta hauria hagut de passar l’arc, no més fort, sinó més a prop del pont perquè el so fos incisiu i punyent i no se n’escapés ni una engruna.

Però això no desmereix gens ni mica l’esforç titànic de Suárez per interpretar d’un sol cop les sis sonates d’Ysaÿe, cosa que pot considerar-se una autèntica proesa. Pablo Suárez va reivindicar-se com un virtuós del violí, i és que encara va tocar millor les parts tècnicament més enrevessades que les aparentment més senzilles. Potser les sonates d’Ysaÿe, més enllà del virtuosisme portat fins a les últimes conseqüències, estan un xic mancades d’ànima, a diferència de les partites i sonates de Bach, però tot i així, és un repertori que s’hauria de prodigar més a les nostres latituds. D’instrumentistes que s’hi atreveixin ja veiem que n’hi ha. Sens dubte, va ser un concert i una execució altament professional que hauria pogut fer-se en una de les grans sales, com ara la Oriol Martorell de l’Auditori. Tot i que així no hauríem descobert la magnífica sala de Solé Luthiers, en què el públic era a tocar de l’intèrpret.

2016-12-09T11:44:05+00:00 Concerts|